II GRANS FONS D'OLIVA. XÈ! UN 10

Diumenge 27, matí assolellat i temperatura més pròpia del més de juny que no d’abril. Dia de la Mare de Déu de Montserrat, les comunions ja han començat, també, però, dia de celebració d’una de les curses populars més joves de la nostra comarca, el II Gran Fons d’Oliva.

Sincerament, va respondre perfectament al seu adjectiu de gran, no solament per la distància que es va córrer, sinó, sobretot, perquè vam assistir a tota una gran celebració i festa de l’esport. Primer, per l’activitat paral·lela de la I Fira de l’esportista popular organitzada al llarg de tot el cap de setmana la qual no s’ha reduït solament a mostrar-nos expositors d’empreses del món de l’esport. Han sabut anar més enllà i incloure interessants exhibicions, xicotets tornejos i, fins i tot, xerrades relacionades amb la pràctica esportiva. Segon, per un magnífic traçat de la carrera i una millor organització.

Anem per pams. El traçat de la carrera ha sigut perfecte, un primer quilòmetre pla pel passeig d’Oliva, temps per entrar en carrera ràpidament i, tot seguit, endinsar-nos pels costeruts carrers del casc antic d’Oliva fins portar-nos fora del poble on han continuat les fortes pendents fins poc més enllà del quilòmetre cinc. Més d’un i una ens hem recordat de la Mare de Déu i de les muntanyes de Montserrat. Sortosament a partir d’ací, el pitjor ja havia passat, això sí, solament des del punt de vista orogràfic, perquè la calor i el sol que ens queia damunt no han debilitat la resta de la cursa, tot i que ja ha discorregut tota per pla. A la fi el metres finals, plens de veïns i veïnes que aplaudien i animaven a les corredores i corredors que érem acollits de manera perfectament organitzada en la meta. I ací rau el major èxit de la cursa. S’agraix, després de l’enorme esforç, que l’arribada estiga organitzada i no et falte l’aigua, refrescos reconstituents, fruites, suc natural de taronja, fruits secs, ... I aixina ha sigut, hem tingut de tot i, a més, amb un somriure.

Enhorabona al club d’Atletisme l’Espenta d’Oliva i, extensivament, a tots els patrocinadors. No vull tampoc oblidar-me i donar les gràcies, com a membre del Club d’Atletisme Daimús Tecnoesport, al serveis mèdics i la Creu Roja que van atendre ràpida i diligentment al nostre company de club que patir un lleuger esvaïment.

Suso Ruiz

XXVI VOLTA A PEU DE PEGO

Si, esportivament, els inicis de la dècada dels 80 es recorden a l’estat espanyol per alguna cosa és per allò del mundial de futbol i el naranjito. Per aquelles i aquells que no ho vàreu conèixer o no ho recordaveu, millor continueu aixina i quedeu-vos amb la idea que per l’inici dels 80 va ser la Primera Volta a Peu de Pego. Quasi res, 26 anys celebrant-se. Es tracta de la carrera degana de totes les proves del circuït de la Marina i una de les més antigues a tot arreu del País Valencià.

El Club Esportiu Ambra, un any més, amb l’ajut de la resta de patrocinadors, va demostrar el seu bon fer per aplegar, en una xifra record de participació, prop de 1.500 corredors inscrits. I és que, les xifres de corredores i corredors en totes les proves que portem disputades del circuït es superen setmana darrere setmana.

A Pego, com sol ser habitual, teníem 10.000 metres. D’eixos que semblen fàcils, sempre abans de començar, però a banda de la distància, orografia, oratge, ..., la carrera la fem dura o blana els mateixos corredors, i, sincerament, ací, malgrat el que diguem abans de començar: “que si no hem pogut entrenar, que si tenim un doloret al genoll, a l’esquena”, ... a la fi, quan sona el coet d’eixida, el que no corre, vola. I ales ens feien falta, si bé, no per als dos primers kilòmetres que van ser d’una suau baixadeta pels carrers de Pego, però sí per als compresos entre el dos i el quatre, on la continua pujada, encara que no de pendent pronunciada, va acabar convertint-se en un calvari. I és que, efectivament, anàvem correguent pel mateix Calvari de Pego. Després, una pujada, una baixada i l’entrada a la magnífica pista d’atletisme, enveja de molts pobles més grans que ja voldrien per a d’ells. La meitat de la carrera estava feta. Una altra volta i haurem complit.

I no ho saben bé, per a aquells que ens considerem populars, la satisfacció que dona entrar per segona volta al tartan de la pista per arribar a la meta. Allí, els aplaudiments del públic, de les companyes i companys que ja han arribat i la del regidor d’esports de Pego, Joan Carles Cambrils, que un a un felicitava a les corredores i corredors per la meta aconseguida. Un detallet per a les dones, una rosa. I és que aixina, de segur, que en vindran moltes més de voltes i molts més de participants. Fins la setmana vinent que ens veiem a Jesús Pobre.