EL VERGER O COM CAL ANAR AMB COMPTE AMB L’ÈXIT DESMESURAT
En van dos i en falten menys. El passat dissabte es va celebrar la segona carrera del circuït de la Marina. L’oratge: sol, núvols i vent, molt de vent, aixina i tot, allí ens hi vam aplegar, una vegada més, més de mil corredors en la categoria reina. Però la cosa no queda ahí, perquè no ens hem d’oblidar de les categories inferiors on, també, en van ser un fum. Des dels més menuts, els barrufets, fins als majors, hi trobem famílies completes que els dissabtes per la vesprada ho tenen clar, tots a córrer.
Aquesta vegada tocava El Verger. Poble maltractat per les fortes pluges de la pasada tardor, però que va engalanar els seues carrers per preparar-nos una cursa més. En aquest cas plana, de dos voltes a un circuït totalment urbà que es desenvolupà, bona part d’ell, per l’antiga carretera nacional 332. Quin goig! Allò que abans era tot un vehicle amunt i avall, minvat el seu trànsit, després de fer la circumval·lació, ara era pres per un munt de persones que lluitaven contra el temps. Velocitat, espai, temps. Sempre em van semblar punyents aquells exercicis de matemàtiques en què teníem que calcular en quin punt es trobarien dos trens, en quan de temps aconseguiria arribar un ciclista a la meta, quants mestres ...
Doncs això, en aquesta ocasió 10 kilòmetres, dues voltes de cinc. Per uns avorrit, per altres desitjat, perquè així saben en què s’hi van a trobar en la segona meitat. I això sí, qui més i qui menys, mirant el rellotge, mirant el kilòmetre i fent els càlculs aquells d’ara a quatre trenta, ara a cinc, ... Ja està ahí el darrer kilòmetre, el darrer esforç, pensem en el refresc, pensem en la dutxa, pensem en la barreta, en la fruita, de quin color serà la camiseta?. Ja està, bufem tranquils que ja hem arribat. Un èxit, hem baixat la nostra marca personal. Però compte que de massa èxit també es pot fracasar. I en aquest cas, l’organització del final de carrera, en part, desbordada pel gran nombre de participants, en part, possiblement, per la seua falta d’experiència, no hem d’oblidar que és la segona cursa que celebren, va ser una mica decepcionant. Primer, per les llargues cues que es va tindre que fer per prendre el cronometratge. Després, perquè molts participants –tots els que hi van tardar poc més de 50 minuts-, es van quedar sense camiseta. Però, com estem segurs que en properes edicions es subsanaran aquests xicotets errors, per això i perquè, sobretot, ens agrada córrer, tornarem la setmana vinent. En aquest cas no al circuït de la Marina, que descansa, en aquesta ocasió serà al Gran Fons d’Oliva o a la Carrera de la Dona d’El Raval a Gandia. Ens veiem.
Suso Ruiz
En van dos i en falten menys. El passat dissabte es va celebrar la segona carrera del circuït de la Marina. L’oratge: sol, núvols i vent, molt de vent, aixina i tot, allí ens hi vam aplegar, una vegada més, més de mil corredors en la categoria reina. Però la cosa no queda ahí, perquè no ens hem d’oblidar de les categories inferiors on, també, en van ser un fum. Des dels més menuts, els barrufets, fins als majors, hi trobem famílies completes que els dissabtes per la vesprada ho tenen clar, tots a córrer.
Aquesta vegada tocava El Verger. Poble maltractat per les fortes pluges de la pasada tardor, però que va engalanar els seues carrers per preparar-nos una cursa més. En aquest cas plana, de dos voltes a un circuït totalment urbà que es desenvolupà, bona part d’ell, per l’antiga carretera nacional 332. Quin goig! Allò que abans era tot un vehicle amunt i avall, minvat el seu trànsit, després de fer la circumval·lació, ara era pres per un munt de persones que lluitaven contra el temps. Velocitat, espai, temps. Sempre em van semblar punyents aquells exercicis de matemàtiques en què teníem que calcular en quin punt es trobarien dos trens, en quan de temps aconseguiria arribar un ciclista a la meta, quants mestres ...
Doncs això, en aquesta ocasió 10 kilòmetres, dues voltes de cinc. Per uns avorrit, per altres desitjat, perquè així saben en què s’hi van a trobar en la segona meitat. I això sí, qui més i qui menys, mirant el rellotge, mirant el kilòmetre i fent els càlculs aquells d’ara a quatre trenta, ara a cinc, ... Ja està ahí el darrer kilòmetre, el darrer esforç, pensem en el refresc, pensem en la dutxa, pensem en la barreta, en la fruita, de quin color serà la camiseta?. Ja està, bufem tranquils que ja hem arribat. Un èxit, hem baixat la nostra marca personal. Però compte que de massa èxit també es pot fracasar. I en aquest cas, l’organització del final de carrera, en part, desbordada pel gran nombre de participants, en part, possiblement, per la seua falta d’experiència, no hem d’oblidar que és la segona cursa que celebren, va ser una mica decepcionant. Primer, per les llargues cues que es va tindre que fer per prendre el cronometratge. Després, perquè molts participants –tots els que hi van tardar poc més de 50 minuts-, es van quedar sense camiseta. Però, com estem segurs que en properes edicions es subsanaran aquests xicotets errors, per això i perquè, sobretot, ens agrada córrer, tornarem la setmana vinent. En aquest cas no al circuït de la Marina, que descansa, en aquesta ocasió serà al Gran Fons d’Oliva o a la Carrera de la Dona d’El Raval a Gandia. Ens veiem.
Suso Ruiz
No hay comentarios:
Publicar un comentario