X CURSA POPULAR D'ONDORA. LA TERRA ÉS PLANA

Poc abans de començar la carrera del passat dissabte dia 7 a Ondara, li preguntava Rosa a Juanvi –tots dos companys del CA DAIMÚS TECNOESPORT-.
-¿Com és la carrera hui?
-Plana, segons el mapa, és plana –li contestà Juanvi.

Feia una vesprada primaveral, sol, algun núvol, temperatura de poc més de vint graus i un lleuger vent que a l’ombra, si t’estaves quiet, quasi que molestava. Al mateix costat del Mercat del Prado i darrere de la Plaça de bous, l’eixida. No eren les cinc, hora torera, eren les set, però, com si una quadrilla de bous haguéssem vist, totes i tots vam eixir corrents.

Només començar la cursa en venien a la ment les paraules de Juanvi, “plana, hui és plana”. Cal prémer les dents, inspirar pel nas, expirar per la boca i cames ajudeu-nos que ens agafa el bou. Una volta pel poble i, de seguida, ens enfilàrem pel camí de la mar. La cosa anava bé, molt bé. No solament semblava plana, fins i tot anàvem de lleugera baixadeta, però està clar, com ja he dit en alguna altra ocasió, en açò de les carreres, tot allò que faces cap a baix, tard o prompte, caldrà fer-ho cap amunt. Així va ser, en arribar al Barranc de l’Alberca, prop del kilòmetre quatre, el camí va començar a pujar. Passàrem aquesta primera costera i l’habituallament. Molts pensàrem que ja havíem acabat de pujar. Ai que infeliços! La pujada, pujada estava per vindre. Sortosament ens acabàvem de refrescar amb l’aigua de l’habituallament i, com vam poder, aplegàrem dalt del turonet. Què turonet!, una mísera xinxeta en mig del camí. Però, no l’esperàvem perquè era plana, segons Juanvi, hui era plana. Com vam poder, això sí, prement menys les dents, inspirant i expirant per la boca, pel nas i, fins i tot, per les orelles, amb les cames amb ganes de declarar-se en vaga, ens encarrellàrem cap al final. Arribada a Ondara, poc més de mig kilòmetre i la meta. Seguidament entràrem dins de l’edifici del Mercat del Prado, complint amb la cua de rigor, -que molts no fan i un altre dia en parlarem d’aquest tema- per arribar al cronometratge, l’aigua, samarreta, peces de bolleria, polos de llima o taronja, beguda isotònica, ...

Allí, fora del Mercat, estaven alguns dels companys del CA DAIMÚS TECNOESPORT. Entre ells el bo de Juanvi Martínez -per cert, una vegada més, tercer en la categoria de veterans B masculí-. En arribar al seu costat, després d’escoltar la seua justificació que als mapes totes les carreres són planes, no podent-me reprimir, li vaig recordar que Quimi Portet –ex Último de la Fila- té un CD i cançó que al seu títol, també diuen una cosa semblant, La Terra és Plana, però, de la mateixa manera a la seua lletra ens canta: “La terra és plana, ho sap tothom, però a les planes hi ha rieres, codinetes i turons”. La setmana vinent, plana o no, amb turons o sense ells, ens veiem en la de Jesús Pobre.