“Todos queremos más, todos queremos más y más y más y más…”. I més que en vam tindre el passat dissabte 24 de maig en la cursa de Gata. Els organitzadors ens van sorprendre amb la grata notícia que en lloc dels 9.900 metres pel mateix preu en tindríem 1.000 més. Com alegries com aquesta no en tenim tots els dies, per celebrar-ho, a córrer que es fa de nit!.
Amb bon oratge, vam eixir a les set de la vesprada per a donar les dues voltes al circuït que constituïa la cursa de Gata. Encara que des dels altaveus ens deien que el traçat era pla amb una lleugera costera, com és habitual, el pla era pla, però la costera no tan lleugera. Fet el primer pas per meta, aquestes curses de dues voltes al mateix circuït tenen l’avantatge que coneixes el que et queda. En ocasions una alegria, si vas bé, en altres, un malson, si vas mal, i aquesta vegada, tractant-se de la vespra del Corpus, podia fer-te que pensar, per moments, que eres la Moma de la processó i els set pecats capitals poden amb les teues sanes virtuts d’esforç i sacrifici. Però en qualsevol dels casos, cap avant que hi havia que acabar. Passem per segona vegada el pont vell sobre el riu Xaló-Magre, ens queden dos-cents metres de costereta i, a la fi, tenim la meta. La Moma, malgrat acabar esgotada, una vegada més, ha guanyat.
Després d’una bona dutxa, ens enfilàrem a menjar-nos unes bones coques de tomaca amb tonyina de les que fan per ací. Evidentment, ben amerades amb cervesa fresqueta i, a ser possible, en un bar que no tinguen tele o que no sintonitzen amb allò de l’Eurovisión que ja en tenim prou del Txiquiliquatre. De carreres, però, no n’estem saturats encara, per això la setmana vinent, amb el permís dels set momos o pecats capitals, anirem a Xàbia. Ens veiem.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario